Leon Tolstoi: “Ja veureu com aquest petit i ruidós artefacte provist d’un manubri revolucionarà la nostra vida: la vida dels escriptors. És un atac directe als vells mètodes de l’art literari. Haurem d’adaptar-nos a la foscor de la pantalla i a la fredor de la màquina. Seran necessàries noves formes d’escriure. He pensat en això i intueixo què passarà. (…) Però la veritat és que m’agrada. Aquests canvis ràpids d’escena, aquesta barreja d’emoció i sensacions és molt millor que els compactes i perllongats paràgrafs literaris als que estem acostumats. És més a prop de la vida. També a la vida els canvis i transicions pampalluguen davant els nostres ulls, i les emocions de l’ànima són huracans. El cinematògraf ha esbrinat el misteri del moviment. Allà és on es troba la seva grandesa”.
Per què l’adaptació d’obre literàries al cinema?
• Necessitat d’històries: el fons literari nodreix el cinema des dels seus inicis.
• Èxit comercial: malgrat no existeix una garantia absoluta, una pel·lícula basada en una novel·la d’èxit és més probable que capti l’atenció del públic.
• Accés al coneixement històric: moltes vegades s’ha optat per recórrer a les novel·les a l’hora de narrar esdeveniments i no pas als manuals d’història donat que les novel·les permeten una millor ambientació de l’època.
• Recreació de mites i obres emblemàtiques: per a molts cineastes resulta interessant posar en imatges les històries que els han captivat o que pertanyen a escriptors d’autèntica veneració. Per exemple, Kenneth Brannagh i Shakespeare.
• Prestigi artístic i cultural: d’aquesta manera s’aconsegueix afegir al cinema una visió cultural apart de la lúdica.
• Tasca divulgadora i de difusió: conscients de l’oportunitat que ofereix el cinema, molts directors emprenen tasques d’adaptació amb la intenció de donar a conèixer importants obres de la literatura. En paraules d’Akira Kurosawa “La gente no lee hoy demasiado, por lo que hay que intentar conducirles hacia la literatura a través del cine”.
Tipologia d’adaptacions novel·lístiques:
● Segons la dialèctica fidelitat/creativitat:
· Adaptació com a il·lustració: es tracta d’una adaptació fidel del text literari. Es prima la història (el què) enlloc del discurs (el com): és una adaptació passiva.
· Adaptació com a transposició: a mig camí entre l’adaptació fidel i la interpretació, el director realça l’esperit del text literari en la seva totalitat però busca un text fílmic amb entitat pròpia: és una adaptació activa.
· Adaptació com a interpretació: en aquest cas, l’adaptació s’allunya força del relat literari (nou punt de vista, canvis rellevants en la història...) malgrat ser fidel a la base del text literari: el director en fa una lectura crítica, en fa una interpretació més personal. La pel·lícula va més enllà del text literari.
· Adaptació lliure: seria l’adaptació menys fidel al text literari; respon a interessos diferents i actua a diferents nivells. Són pel·lícules “inspirades en...” que, fins i tot, no cal que portin el mateix títol de la novel·la. L’adaptació lliure d’un text literari pot venir donat per:
§ Geni de l’autor: quan la genialitat del director ens fa parlar d’un “cinema singular” pel resultat del seu treball.
§ Diferent context històric-cultural: quan el context en el que es va escriure el text literari és molt llunyà del que es troba l’adaptació fílmica
§ Recreació de mites literaris: en el cas dels mites i personatges que formen part de l’imaginari col·lectiu, és més senzill fer-ne noves adaptacions i deixar volar la imaginació
§ Divergència d’estil: quan s’observa una divergència important d’estil
§ Extensió i naturalesa del relat: sobretot en el cas de narracions curtes
§ Comercialitat: amb la voluntat d’actualitzar un text literari per fer-lo més proper al gran públic
● Segons la tipologia del relat:
· Coherència estilística: és l’adaptació d’una obra literària clàssica a un film clàssic o l’adaptació d’una obra moderna en una pel·lícula moderna.
· Divergència estilística: en aquest cas, seria l’adaptació d’una obra literària clàssica a un film modern i a l’inrevés: d’un text modern a un film clàssic.
● Segons l’extensió:
· La reducció: és el més freqüent en l’adaptació de novel·les: es seleccionen els apartats més notables, es suprimeixen accions, personatges, es concentren capítols, s’unifiquen accions reiterades...
· Equivalència: quan els dos textos tenen una fidelitat literal: és a dir, tinguin una extensió similar.
· Ampliació: és el cas més freqüent en les narracions breus o novel·la curta. Es parteix d’una idea inicial que es va desenvolupant afegint personatges, desenvolupant accions només suggerides en el text original, transformant els fragments narrats en dialogats...
● Segons la proposta estètico-cultural
· Saqueig: simplificació i endolciment de la trama narrativa en funció de gustos comercials
· Modernització o actualització creativa: en aquest cas, la modernització no té perquè anar en detriment de l’obra literària: al contrari, pot enriquir-la.
Jessica Orera
