Jordi Julià utilitza el títol de l’obra de René Magritte The Pleasure Principle (Portrait of Edward James, 1937) per al seu poema, el que es podria considerar una mostra d’admiració cap al pintor a més d’una declaració d’intencions (René Magritte com a representant del Surrelisme).
 |
| René Magritte The Pleasure Principle (Portrait of Edward James, 1937) |
La peça bé podria ser una carta a Edward James, milionari, poeta i escultor que fou mecenes del moviment surrealista de principis del segle XX (fou el major patrocinador del pavelló surrealista de la Fira Mundial de Nova York de 1939). De procedència escocesa, al llarg de la seva vida mantingué relacions amb artistes del Surrealisme com Salvador Dalí, qui també el retratà en la seva obra Swans Reflecting Elephants.
Julià utlitza la figura d’Edward James plasmada per Magritte com un símbol, una icona del Surrealisme a qui planteja qüestions sobre el moviment, sobre la seva filosofia. A partir de la postura del poeta escocès, de la simbologia del quadre, Julià planteja la dualitat entre el món real i el món màgic, entre allò palpable i allò abstracte, entre Realisme i Surrealisme. La dualitat (l’oposició binària) està marcada per la disposició espaial de la pintura: la dreta, en contacte amb la taula (com l’urpa d’un ocell que no s’enfonsa en el món pla) de forma rígida, sense voler adentrar-s’hi (que no s’enfonsa); l’esquerra, amagada, sinistra, fosca i inhòspita, com el món creat pel Surrealisme.
La revelació del poema arriba amb la definició del rostre de James, representat en el quadre per una llum que il·lumina tota l’escena:
I tu, tot tu, fulgor de llum de l’èxit,
cremes de pur alcohol d’etern present:
la intensitat potent que els altres veuen
que desitgen que siguis, que vol ser teva,
i tu els retornes aquell món brillant,
que havien somiat sentir-se propi,
i que la clara imatge del teu nom
-del seu passat, del teu futur- n’és mostra.
Julià descriu James com el símbol del Surrealisme, criticant aquells qui pensaven que el moviment era el resultat d’ells mateixos, mentre que considera James com el gran promotor del moviment, com la llum que il·luminava tots aquells que plasmaren un món que se’ls descobrí com a nou, com una altra visió de tot allò que els envoltava. Considera Edward James com l’inici del tot, com el punt de partida d’un nou món, d’una nova realitat, com el pare de noves generacions de poetes i artistes que interpreten la realitat des d’un punt de vista ‘surreal’.
I som
els meteorits que una explosió estel·lar
va escolpir a la galàxia i molt mil·lenis
han desgastat l’espai en pura pols,
i han caigut per atzar dins de la vida,
al marge d’un camí.
És en l’últim vers del fragment (i del poema) on Julià s’inclou, on sorgeix la veu poètica, que coincideix en aquest cas amb la veu del poeta:
Aquí n’hi ha un.
En aquest darrer fragment, Julià recupera l’oposició binària de l’inici del poema: la metàfora que relaciona la figura del James amb el Big Bang, l’explosió de llum considerada per la Teoria Científica l’origen del tot, de l’Univers. El Big Bang com a origen del món real com Edward James l’origen del món Surrealista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada